AINA DE COS | Actriu i Dramaturga

​

​

​

Faig teatre per a contar històries, per comprendre, per compredre’m. Faig teatre per a compartir un punt de vista, una visió, una idea o un somni. Faig teatre perquè no sabria fer altra cosa... bé, sí que sabria fer altres coses però no vull. Faig teatre perquè no vull fer altra cosa; perquè trob que les persones que dedicam la nostra feina i el nostre esforç -hi ha molta feina i molt d’esforç-, les persones que ens dedicam a contar històries som molt afortunades. Perquè un instant sobre l’escenari, un de sol, petit, efímer, on veus que la història que vols compartir arriba, aquest instant ho esborra tot; esborra la precarietat, la lluita, el desassossec, els dubtes, la inseguretat, l’agafar forces no saps ben bé d’on; esborra la por diària amb la que convius, el dubte que has fet teu, la inseguretat que
t’acompanya. És un instant més viu que la pròpia vida. Necessitam la ficció, necessitam veure’ns en el mirall d’un escenari, necessitam les històries per a seguir endavant. Necessitam instants més vius que la pròpia vida. És per això que faig teatre.